El dia s’enfosqueix, el sol s’amaga
Els estels apareixen al
Cel com flors brillants
Quan et penso a traves del silenci
En
meves hores de infinit pensament
Et somio desperta. Escolto el
teu silenci en forma de cançó
Entro al meus somnis dormits
La
Lluna t'acosta a la meva finestra
Amb les teves balades
Que
em fan sonar les cordes de les meves venes
Aquí en la Terra,
m'eleven més là dels estels
Inês
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada