Amor Etern

Ha posat el Creador als seus bells ulls
Com un bell somiar a la meva boja ment
Per apaivagar la set de la meva ànima ardent
Diol a un Àngel immortal als seus dolços llavis

Inês
 

La música de l’ànima

Quan canta duu l’amor a la saliva
Emana l’instint la força viva

Dins el teatre obert fins la rosada
Cau les belles paraules blava del cel
Amb les mans esteses a l’alba
A les mans cau el perfum , la melodia
Melodia que perfuma a qui t’esguarda
Ple d’amor la teva imatge
A la meva ànima, tu meu Àngel
La paraula viva a flor dels teus llavis
Com un petó, la llum
És primavera

Inês

 

L’Àngel de la música 

 El dia que les primeres notes sonaren al meu cap, m’enamorí
M’omplí d’admiració per un ésser màgic
Per un home d'inigualable generositat, humilitat, bellesa interior infinita
Cada ball que feia era en la mà d’ell
Vaig voler ser tan espectacular com ell
El seguí en la distància, doncs no vaig poder tenir-lo a prop
L’oportunitat s’apropava, però la vida se li va acabar
Les meves llàgrimes brollen com el mar enfurismat
Mort! El meu cap no ho creu, però el meu cor
El meu cor es troba destrossat i abatut com si l’haguessin disparat
Les meves llàgrimes brollen i brollen com la maror enfurismada
Mort! El meu cap no ho creu, però el meu cor es troba abatut, es troba destrossat
Encara l’escolto, encara el veig cantar, el veig ballar
El meu cor vol enganyar-se, pensa que no, que no s’ha marxat
Demà el veurà i per fi li dirà tot, tot allò que sempre volia dir-li
Sempre l’estimaré
Però és un somni, el meu ídol ha traspassat al mirall
Deixant-me una gran angoixa al meu cor
En el calaix dels meus calfreds, màntic el meu crit punyent
Cantava i encara canta al món de les seves fans
Doncs, la seva cançó sempre canto
Que sense ell, mai estaré, encara que s’hagi traspassat al mirall

Inês