I decores meu pensament
Quan arriba la nit quan el sol s’amaga darrere les muntanyes
Comencen a sortir
les estrelles i es tornen flors brillants
I decores meus
pensaments de la res i en tot el que m'envolta
La teva veu que se
sembla el so de fines campanes d’or celestials
Els teus ulls són
llums delicats que acaricien la meva ànima
Decora meus
pensaments quan la nit silenciosa sembla dir-me el teu nom
I et busco amb la
meva mirada perduda a l’horitzó
Inês de Freitas
 |
| Art Sullivan |
raio de luz
Na sua face o raio de luz incende
Realça-lhe
a beleza, tamanho encanto
A lua
cobre o mundo com o seu manto
De
áureo cetim, bordado com magia
Poema
da aurora brilha a la sua mirada
Queda-se
ele em fascínios enquanto
Nos
azuis tangem violinos e o seu canto
Dos
Anjos em espiral desce
Perdem-se
entre as estrelas
Viajam
Mares de luz e por fim encontram
Inês de Freitas
 |
| Art Sullivan |
La música que portes al cor
Tots
portem la música a l'ànima
no n'hi ha d'una altra
aquesta
música, que ens fa moure els peus
impensadament
fins i
tot adormits
sentim aquesta música a l'ànima
bambam la la la la ta ta ta
La música estremeix el meu cor
tota em fa
somriure
musical de la meva ànima
amb tu vull morir
ser l'últim que escolti en aquest feliç viure
Inês de Freitas
